martes, 23 de agosto de 2011

Primers dies


Doncs bé, ja sóc a Hangzhou. El viatge d'avió es va fer força llarg i no vaig menjar res perquè el menjar era fastigós... però per sort hi anava amb la Marta. La veureu a les fotos, és la meva acompanyant en aquest viatge a l'altra punta del món i sort d'ella que sinó els nervis m'haurien consumit...

Hem tingut la sort de comptar amb l'ajuda de la YingLi, una xinesa que vaig conèixer aquí a Barcelona. És absolutament increïble com s'ofereixen ella i la seva familia per ajudar-te absolutament en tot. Mai he conegut una familia tan contenta de rebre els amics a la seva ciutat. Ens han pagat les dues primeres nits d'hotel i tenim a la YingLi saturada per la muntanya de coses que necessitem fer, però tot i així ens acompanya a tot arreu amb un gran somriure (avui ens hem enterat que tenia la grip a mitja tarda, quan ens ha acompanyat a tot arreu des del migdia). Increible.


I bé, l'hotel que ens va buscar la YingLi és molt aprop del llac XiHu de Hangzhou. És una zona molt molt maca de la ciutat i hem passejat per allà una estona. És soprenent veure que quan camines tots els xinesos se't queden mirant (també ens va passar a la estació de tren on tenim sospites que ens van arribar a fer fotos i tot). Hem vist que realment no és gaire comú veure estrangers en aquesta ciutat, o almenys no en aquest barri.


També he de dir que hem menjat molt i molt bé. Al contrari del que molta gent pensa, de moment tot el que he pogut veure per aquí era boníssim i molt orgànic (si, confirmo que no hi ha accés d'olis ni fregits, ni m'han servit cucs ni coses rares) i que pots menjar absolutament de tot (avui he sopat un steak boníssim en un restaurant de menjar occidental). I pels amants del sushi, avui hem vist que un plat costa 2'50 euros.

Us he de dir que ara mateix em costa horrors penjar fotos perquè em triga moltissim, osigui que només puc posar aquestes tres, em sap greu. Ho intentaré demà via Facebook i espero que la situació canvii quan tinguem residència pròpia. Avui us deixo aquesta anècdota:


Aquesta foto explica que hem anat a un restaurant i quan hem demanat ha vingut una cambrera i ens ha deixat a la taula tres gots de tè i un rellotge de sorra. I el rellotge? Calcula 15 minuts, és el temps que poden trigar a portar-te el que has demanat. Si triguen més tens dret a reclamar i t'han de rebaixar el preu, jaja (pels de l'esplai i pels qui hagueu estat al kebab del carrer Mallorca entre Urgell i Villarroel on triguen unes 3h de mitja per servir-te un entrepà de truita fred, ja sabeu què els hi regalarem per reis, jajaj)

Bé, ja us aniré explicant coses que tinc moltes ganes de trencar les muntanyes de llegendes urbanes que sento per Barcelona.

Molts petons a tots!






jueves, 4 de agosto de 2011


Hola a tots!!!

Sóc la Sara i aquí acabo de crear un blog perquè la nostra estimada Lídia ens pugui anar informant de la seva estada a Xina.

Lídia t'estimem! :)